3a Lectura ¿Dónde estamos actualmente en la economía de la educación? Mark Blaug

Aquest text de M.Blaug, ens ofereix una visió panoràmica i una crítica del capital humà i de la societat capitalista a la qual estem destinats a viure. D'una manera molt breu ens explica que el simple fet de tenir un títol universitari no significa que tinguem totes les portes del món laboral obertes exclusivament per a nosaltres. Anys enrere, hi havia la percepció de que com més s’invertís en educació, més productivitat per aquell país. I en definitiva, així és. A trets generals, s'ha demostrat, a través d’informes com el PISA o l'OCDE, que a més educació, més estudis, millor lloc de treball i en un futur, millor salari.
Tanmateix, la dinàmica dels mercats laborals, ha fet que cada individu, estudiï per ell mateix, ja que a l'hora de trobar una bona feina no només dependrà del propi títol universitari, sinó que la societat d'avui dia, també té en compte les característiques personals i individuals de cada persona.
Profunditzant més, Blaug, destaca quatre punts clau que emmarquen la història de l'economia de l'educació. Primerament, cal destacar la hipòtesi de selecció. Les empreses destinen molts recursos econòmics en recursos humans per a la contractació de personal. Degut a això, la hipòtesi de selecció parteix, inicialment, de la tria de totes aquelles persones que tenen un títol universitari, per així, d'una manera o altra, eliminar totes aquelles persones les quals no disposen de cap acreditació. Així doncs, això suposa una notable disminució dels costos per part de l'empresa a l'hora de destinar recursos humans per a la selecció de personal.
D'altra banda, cal fer referència a la crítica de la funció socialitzadora de les escoles. Blaug, juntament amb els economistes nord-americans Bowles i Gintis, principals referents de la teoria de la reproducció, afirmen que les relacions socials de les escoles repordueixen la divisió social del món capitalista. Bowles i Gintis, analitzen el sistemes educatius d’arreu del món als anys '70 i arriben a la conclusió de que les escoles divideixen els alumnes en dos grans blocs; els que tenen capacitats per accedir a la universitat i els que tenen habilitats per al món professional/laboral, donant lloc al famós efecte pigmalió. Amb això, Blaug ens diu que ens trobem en un sistema educatiu de segmentació amb una tendència capitalista a reproduir les desigualtats socials. En resum, hi ha una perfecta correspondència entre el sistema educatiu i el sistema econòmic capitalista.
A més a més, ens trobem immersos en un món laboral on els contractes són cada cop més incomplerts. No existeix un acord igualitari entre l'amo i el treballador. En el contracte laboral, no hi ha especificat les tasques concretes que ha de realitzar el treballador, donant lloc a un "malentès" entre el treballador i l'empresari. És per això, que els empresaris "no se la juguen" i opten pels contractes laborals temporals, per així, d'una banda garantir/forçar la teva implicació empresarial, però per l'altra, més facilitat a l'hora d’acomiadar-te.
Finalment, la segmentació dels mercats laborals, ha donat lloc a multitud d’empreses diferents, i conseqüentment, a infinits llocs de treball. És per això, que d'acord amb les teves característiques personals, com ara edat, sexe, gènere, ètnia, religió, experiència i sobretot les qualificacions acadèmiques, decidiran el teu lloc de treball.
La teoria dels mercats laborals ha fet una gran distinció entre la formació general i la formació específica. Actualment, ens trobem empreses que subvencionen cursos de formació pels seus treballadors, però, prèviament amb un contracte, el treballador ha de garantir a l’empresari la seva permanència a l'empresa durant un mínim de temps. Aquesta formació específica, majoritàriament proporcionada per l'empresa, fa que no la puguis utilitzar en altres empreses, ja que aquesta formació és única i exclusivament dirigida a l'empresa la qual te la proporciona, és a dir, no pots treballar a una altra empresa amb aquesta formació. Per contra, la formació general, podia ser aprofitada en altres empreses d'un mateix àmbit. Per això, la majoria de les empreses opten per una formació específica, per garantir que aquella persona no marxarà de l'empresa, com a mínim, durant un període de temps. Conseqüentment, a l'hora de contractar a algú per a un alt càrrec, les empreses opten per promocionar a aquella persona que ja porta un gran nombre d’anys a l'empresa, ja que saben que els hi donarà una seguretat que una persona nova no els hi oferirà.
Per concluir, es pot observar que actualment, el nombre de joves que segueix els seus estudis no ha augmentat gaire en els darrers cinc anys, degut a les mateixes dificultats que un no-llicenciat té a l'hora de trobar feina. És per això, que un nombre força elevat de joves, es decanta per la formació professional, doncs ofereix coneixements més pràctics i necessaris per al món laboral.
Personalment, penso que com més estudis, més possibilitats de triar la feina, de treballar en el que has decidit estudiar i, per descomptat, en un futur un millor sou. Tot i que els primers anys són durs, les expectatives de futur, així com horari, salari, etc, són deu vegades més bones que les d'una persona que no té cap tipus de formació universitària.